En Rufus ha tornat amb nosaltres 😔.

Va estar adoptat durant un temps, però finalment va tornar perquè no es va acabar d’adaptar a la família. No sabem exactament què va passar, però sí que va començar a mostrar signes d’estrès i a canalitzar-los de manera poc adequada.

Abans d’explicar-ho hem preferit donar-li marge i tornar-lo a avaluar amb calma. Amb nosaltres, en Rufus continua sent el gos divertit, carinyós i equilibrat de sempre. Però hi ha alguna cosa que ha canviat: ara està més trist. Sovint es queda a la gàbia amb la mirada perduda, mirant l’horitzó esperant que algú torni a buscar-lo.

Passeja molt bé, és tranquil i ignora els altres gossos durant les sortides. Encara no està provat amb gats. Tot i que al refugi ha compartit espais amb nens sense problemes, creiem que per al seu benestar és millor una família sense nens petits, que li pugui oferir un entorn més previsible i sense estímuls que el puguin estressar.

Sobretot, busquem una família compromesa. Qualsevol animal adoptat porta una motxilla emocional, i quan prenem la decisió d’adoptar hem d’estar preparats per treballar amb ells, tenir paciència i entendre que hi ha coses que potser no apareixen el primer dia, però que amb temps, rutina i amor es poden reconduir.

A més, recordem que disposem d’educador que us pot acompanyar durant el procés d’adaptació, perquè no estigueu sols en aquest camí.

No deixem en Rufus més temps a la gàbia. No s’ho mereix.
Si sents que pots donar-li l’oportunitat que necessita, vine a conèixer-lo. I si no pots adoptar, ajuda’ns compartint la seva història 🐾