Què deu haver viscut la Rubia per tenir aquesta mirada plena de por quan ens acostem? Costa no preguntar-s’ho. Tot i així, darrere d’aquesta inseguretat hi ha una gossa valenta que, a poc a poc, comença a fer petits passos cap a la confiança.

Encara ens mira amb respecte, amb aquell punt de susto que no desapareix d’un dia per l’altre, però també amb una espurna d’esperança. Ja comença a entendre que aquestes mans que ara l’envolten només volen oferir-li mimos i alguna llaminadura, que ningú li demanarà més del que pot donar i que aquí estem disposats a respectar els seus temps i acompanyar-la en tot el que necessiti.

Amb altres gossos se sent més segura i és totalment compatible amb ells; de fet, la seva presència l’ajuda molt a relaxar-se i a observar el món amb una mica més de calma. Encara no ha començat a sortir a passejar perquè necessita una mica més de confiança, però estem convençuts que, quan estigui preparada, ho farà molt bé.

La Rubia té una fractura antiga a una pota que, tenint en compte la seva edat, no requereix cirurgia. No li provoca dolor i camina amb normalitat, així que sotmetre-la a una operació invasiva i a un postoperatori complicat no seria just per a una gosseta sènior que només necessita tranquil·litat i estabilitat.

Per a ella busquem una família serena, sense presses, que no busqui grans excursions sinó companyia i rutina. Preferiblement amb un altre gos equilibrat que l’ajudi a continuar guanyant confiança, i sense nens petits que, sense voler, la puguin espantar.

La Rubia no demana gaire. Només un lloc segur on, per fi, pugui baixar la guàrdia i començar a viure amb pau.

Si sents que la Rubia pot ser part de la teva vida, vine a conèixer-la 🐾
I si no pots adoptar, comparteix-la: potser la seva família t’està llegint