Hi ha gossos que surten a passejar… i després hi ha en Rocky, que surt com si cada vegada fos una petita expedició. 🌍🐾

Mentre li poses la corretja no para quiet, fa dos passets endavant, et mira, torna… aquella emoció continguda de qui pensa que avui pot passar qualsevol cosa bona. I quan ja sou al carrer, camina bé, al teu costat, però amb els ulls treballant tota l’estona, mirant-ho tot, com si el món fos nou.

De cop troba “alguna cosa important” —una branca, una pedra, qualsevol objecte que per ell és un tresor— i ve directe cap a tu, orgullós, amb aquell posat de “mira què he trobat”. És molt seu, això de voler compartir. No va a la seva, va amb tu.

Si t’atures, s’atura. Si canvies de ritme, ell s’adapta. I de tant en tant et mira de costat, com comprovant que encara hi ets. Aquesta manera seva de fer et desarma sense fer soroll.

Amb la gent s’acosta tranquil, espera carícies, i es queda allà, a gust. Es nota que ha viscut en família, que algú li va ensenyar a confiar, a caminar així, a estar amb persones. I costa d’entendre com un gos que sap estar tan bé al teu costat ha acabat esperant que algú torni per ell… i no arribi ningú.

I tot i així, ell segueix obert. Amb ganes de sortir, de fer, de formar part d’alguna cosa. 🤎

En Rocky és d’aquells gossos que no fan grans espectacles, però sempre són a prop. El que et mira mentre camines, el que torna amb “regals”, el que sense grans gestos es va ficant a la teva rutina… fins que un dia t’adones que ja no t’imagines els passejos ni la vida sense ell.

Potser la seva família encara no sap que l’està buscant.

Si no pots adoptar, comparteix-lo!
Pot ser que entre els teus contactes hi hagi la persona que li torni a dir: “Va, Rocky, anem a casa.” 🏡✨