Amants dels pastors alemanys, aquest missatge és per a vosaltres. 🖤🐾 Perquè qui coneix la raça sap que no són “un gos més”. Són mirada intel·ligent, lleialtat profunda i un vincle que no es dóna a tothom… però quan arriba, és per sempre. I en Rex està esperant just això.

En Rex és afectuós, però també té aquella independència equilibrada tan típica dels bons pastors alemanys. Busca el teu contacte, sí, però si en aquell moment no pot ser, sap esperar amb calma o entretenir-se pel seu compte. No és exigent, és estable. Durant el passeig va molt pendent de la seva persona, connectat, atent, caminant bé amb la corretja, com si estigués programat per fer equip amb tu.

És compatible amb altres gossos, sempre fent les presentacions com cal. Amb gats encara no ho sabem. A casa és un gos tranquil, que no necessita maratons diàries per estar bé. Gaudeix d’estones de calma, d’estirar-se al sol, d’observar el món amb aquella serenor tan seva. I quan li demanes alguna cosa, respon: és obedient, predisposat, d’aquells gossos que volen entendre’t. Pot viure perfectament en ciutat si té la seva rutina i el seu referent. ☀️

Però hi ha una part que pesa. Els pastors alemanys són gossos de vincle, de referència, de “la meva persona”. I en un refugi, això no existeix de veritat. Aquí passen els dies, però no construeixen la relació que necessiten per estar bé. I això, a poc a poc, els apaga per dins. En Rex necessita sortir d’aquesta gàbia abans que l’espera el trenqui. Necessita deixar de sobreviure i tornar a ser gos.

Si alguna vegada has estimat un pastor alemany, saps exactament del que parlem. Comparteix aquest post, etiqueta aquella persona que diu “algun dia tindré un pastor alemany”. Potser aquest dia és avui, i potser en Rex és aquell gos que recordarà tota la vida. 🏡✨