Us en recordeu de la Princesa, la gosseta que acompanyava la Jutta al seu despatx i que tothom la considerava molt especial? doncs ha mort atropellada i això és el que ens ha enviat la Jutta, la seva propietària:

Al mes de novembre de l’any 2007 em va arribar de l’Apan el gos més meravellós que mai hagi conegut. La Princesa m´ha fet molt feliç i m´ha canviat la vida. Ahir al vespre la va atropellar un cotxe. Estic desesperadament trista i no sé que he de pensar.
Vam sortir a passejar com cada vespre i la Princesa s´ho estava passant d’allò més bé, saltant amunt i avall, tafanejant-ho tot, anant a casa dels veïns a buscar les „xuxes“ que sempre li guarden per ella…fins que de cop va aparèixer un conill i la Princesa va sortir corrent darrera d’ell cap al bosc i d’allà cap al carrer, on en aquell moment passava un cotxe. Jo vaig córrer molt però quan vaig arribar ja era morta.
La vaig portar a la vorera i em vaig quedar allà molta estona acaronant-la. Finalment vaig poder aixecar-me i anar a buscar la cistelleta, on dormia ella sempre, amb un mocador de colors, la vaig posar a dintre i ens en varem anar cap a casa.
Els meus veïns van estar molt tristos al saber la notícia, també se l’estimaven molt i em van permetre enterrar la Princesa al jardí comunitari i és que a ella li encantava estirar-se i refregar-se per la gespa. Vaig buscar un lloc que li toqués bé el sol, perquè ella l’adora. Hi ha un arbre amb flors blanques al costat mateix de la tomba i tot sovint està coberta de pètals blancs. Els nens i les mares veïns van recollir flors i les varen posar en un gerro amb aigua. N´hi ha que li van portar petits regals i tot....
No em puc imaginar tornar a tenir un gos com la Princesa al meu costat. El meu petit tresor era tan especial que no vull oblidar ni un sol dia dels que va estar amb mi. La Princesa encomanava alegria allà on anava.


Avui he anat al meu despatx a treballar sola per primera vegada. Tothom em preguntava on era la Princesa...tothom la troba a faltar. Ella sabia perfectament com dirigir-se a cadascú. S’atansava molt i molt a poc a poc a la gent que ella veia que tenia por dels gossos fins que aconseguia que la perdessin. La meva amiga em diu que la princesa era molt sensible i sabia reconèixer que necessitava la gent. Realment era molt molt especial.
Vaig fer una foto de la seva tomba. Els fills d’una veïna, el Dominik i la Raphaela van tornar a portar flors i el Dominik el seu orgue (malauradament només sap tocar una cançó de Nadal però això segur que a la Princesa no l’importa). La Raphaela li va portar un ratolinet de joguina i li va cantar una cançó. Realment la trobem molt a faltar....
Pensem però que ara la Princesa deu estar tot el dia corrent i saltant al prat dels gossos i que s´ho està passant molt bé. Ens ha ensenyat molt sobre l’amistat i persones que eren una mica malcarades també es van acabar rendint als seus encants. Fins i tot gent que no sé ni com es diuen m’han vingut a veure per dir-me que els hi sabia greu que una gosseta ten especial com era ella s’hagués mort.

Us desitjo tot el millor per la vostra feina i espero que continueu fent feliços a moltes persones i animals.

La vostra Jutta
Alemanya, abril 2009



Gener 2008

Una altra vegada més noticies des de Kassel. La Princesa ja pot tornar a caminar força bé després de l’operació. Malauradament hi ha dies que corre molt i fa tant el tonto que a l’endemà va coixa.

La Princesa ve al despatx a treballar amb mi i la veritat és que tothom de l’oficina n’està enamorat. Una tarda que jo tenia una reunió la vaig posar a la seva cistelleta i li vaig deixar a una companya de feina. Quan vaig tornar de la reunió estava tant contenta que em va dir que sempre que volgués li deixés la Princesa.

Avui han vingut els dos nens, de 4 i 7 anys, del recepcionista i s’han quedat a jugar amb ella una estona. Malauradament la Princesa semblava tenir força por d’ells. Els nens li donaven “xuxes” de gos que ella agafava amb molt de compte però tornava a marxar de seguida. És curiós perquè la a Princesa li agrada molt jugar amb nenes.

Els veïns li van regalar per Nadal un munt de coses: joguines, pilotes ossos de plàstic...

Ja m’he posat en contacte amb una escola de gossos, penso que li serà beneficiós estar més en contacte amb altres gossos.

Com veieu tot va de meravella i jo n’estic encantada.

Una abraçada
Jutta